El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Pernil per 10.000, milions

Acaba de néixer el nen que fa 7.000 milions. Just després de felicitar encaridament la família, arreplego la bola de vidre que guardo per casos de desconcert màxim i, acariciant-la i prement-la allà on sé que li agrada, el meu i-pad rodonet i clarivident m’ofereix, embolcallades d’una boira tornassolada, tres imatges futures i consoladores; o no:

    Platea abrupta, de Perejaume

  • El primer que m’ensenya és la carona satisfeta i blava de la seva macrohomònima Gaia. Una colla de dofins juganers li dibuixen un immens somriure d’esquitxos; sembla que només li pica una certa zona industrial, la puixant indústria condonera. Il·lustrat queda, doncs, el triomf aclaparador de la gent del Moviment per l’Extinció Humana Voluntària. Ferms partidaris del decreixement per la via (més o menys) ràpida i paradoxal, proposen ser cada vegada més els que vulguem ser menys; deixar de procrear d’una puta vegada, per ser cada vegada menys per poder ser més (equilibrats, harmoniosos, feliços, sostenibles, ecològics, patatim i patatam).
  • En segon lloc… la porta de la Pedrera? Sí, sí de la Pedrera, el lloc ideal per exposar-hi l’Ai Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova!, l’estupendíssim sobreeiximent d’obres sobre el sobreiximent d’obres de l’admirat sr. artista Perejaume. Interpreto que la bola em diu que hi vagi una dotzena de dotzenes de vegades més, que s’hi ha de pensar més, en això dels excessos. I, obedient, em pregunto quants exemplars del catàleg s’han imprès, quants en sobraran i quants n’hauran de destruir. O potser PJ en farà un collage gros gros? Li caldrà típex aquesta vegada? Quants litres?
  • I finalment, la imatge (i el so; al tanto, que la meva bola canta) d’aquí sota, la del millor txa txa txatxista de la història, la cara (i els galls) del patxanguero-decreixentista, amant de la gastronomia kilòmetre zero i –oh!– personatge despreocupat per excel·lència.
  • I, per sorpresa, quan em penso que la bola ja fa nones, missatge lluminós: “Ja podem anar criant porquets (aviat en vindran de halal i de caixer) i escabetxant especuladors (aviat en vindran dels productes, materials, immaterials, presents i futurs més insospitats), que el dia que arribem als 10.000 (diuen que aquest segle!) i ens trobem tots sota la figuera a menjar pernil, n’hi ha d’haver per tothom.”

    Anuncis

12 responses to “Pernil per 10.000, milions

  1. Pons 30/10/2011 a les 7:10 pm

    7.000.000.000? Ara entenc els embussos a les entrades de Barcelona a primera hora del matí…

  2. Tomàs 30/10/2011 a les 7:26 pm

    Hola. Ahir vaig rebre un “retroping”, que ve a ser un enllaç. En cliclar-lo m’he vist transportat cap aquest post teu. No acabo d’entendre aquests subtils mecanismes de fina alquímia que utlitza Internet i WordPress en concret per aquest cas.

    Bé, el més important és que estic aquí i que he llegit el teu post.

    Apocalíptic. És el primer que he pensat. Això s’acaba, no hi ha de tot per a tothom, sembla evident, he pensat una mica més tard. Potser per això hi ha qui passa gana. Bé, segur que aquesta no és la raó principal, però ajuda.

    Quan s’arribi als 10.000.000 milions ja riurem ja, perquè de menjar potser menjarem poc.

    No ho sé, imagino que aquests del Moviment per l’Extinció Humana Voluntària aviat rebran incentius fiscals i ajuts d’alguns Estats.

    Això del retroping potser ve motivat perquè vaig penjar un post sobre el tema:

    http://trt2009.wordpress.com/2011/07/01/7-000-milions-dhabitants-i-creixent/

    No, no pot ser. Misteri doncs.

  3. Tomàs 30/10/2011 a les 7:33 pm

    Hola de nou,

    Bé, ara ja ho he entès. El retroping l’he rebut perquè si es clica a la paraula “futurs” del teu post hi ha un enllaç amb el meu post sobre l’Especulació Alimentària.

    Gràcies per enllarçar-hi.

  4. Montse 31/10/2011 a les 9:36 am

    Que la humanitat mantingui un alegre ritme de creixement similar al dels virus no mola, no. Ja sabem què passa amb els organismes envaïts pels virus 😦 A més a més, encara que hi hagués pernil per a tothom de bon segur que uns pocs se n’atiparien i uns molts no en veurien ni les peülles.

  5. Sr X 31/10/2011 a les 12:29 pm

    Sí sí pernil… Ombra d’arengada, i a la mà, que tampoc no hi haurà pa.

    • Lo rat 31/10/2011 a les 9:13 pm

      Molt rebé, l’alegria que no decaigui. L’entrepà manual d’ombra d’arengada és una manera de dir que n’ha vist volar de suculentes, d’arengades?

  6. lobadiala 31/10/2011 a les 7:40 pm

    M’ha fascinat la platea abrupta. Ens hi podem asseure tots 7.000.000.000 milions? Llàstima que l’espectacle siguem nosaltres mateixos. I per cert, Rat, no sé quins dels teus dos ídols de la cançó freaky triaria, si el Pere o l’Adriano, de debò, que m’hi perdo.

    • Lo rat 31/10/2011 a les 9:20 pm

      Sí que fem xou, sí; potser amb retrovisors, o canviant les butaques per aquells seients dobles i invertits, se’n diu com? festejadors?
      En Tapias i l’Adriano són incomparables, tanta magnificència té raó que costa d’assimilar, una orella per cadascun, va.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: