El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Experiment sociològic a la botiga piheta

Introducció

L’objectiu del present estudi ha estat analitzar els efectes de mirar seguida tota la sèrie The Office sobre tres subjectes estàndard criats en captivitat. La hipòtesi de treball era que bueno, que mira, que apuntem algo, ens ho fem corregir i traduir reescriure de dalt a baix, subornem algú per publicar en una revista de les que donen punts, i qui burrocràcia passa, prestigi acadèmic empeny.

Material i mètodes

Material fase 1. The Office: sèrie britànica costumista hiperrealista ambientada en una empresa paperera. Sense necessitat de vampirs, fantasmes, desgraciats amb superpoders ni cap mena d’aprofitament patillero d’elements sobrenaturals a l’estil Bola de Drac, provoca més esgarrifances i xerric de dents que tota la ficció televisiva des de l’origen dels temps fins avui.

Espiritual fase 1: personatges que s’adrecen directament a càmera, alienació, identificació, distanciament, ironia, gangrena emocional i, sobretot, vergonya aliena.

Material fase 2. Botiga piheta de disseny amb quaranta hectàrees d’exposició de mobles.

Coadjuvant fase 2: Població de dones espantall (una per metre quadrat) amb la funció intimidadora en mode “desmenjat persistent” activada.

Fase 1 seguida de la 2. Un cop desenganxats de la pantalla, s’ha eixugat el culet dels subjectes A, B i C i se’ls ha traslladat a cal Pihet, havent-los convençut prèviament que necessitaven comprar amb urgència un llum de peu per poder comprovar clarament que casa seva no és la famosa oficina de la bonica població de Slough.

Resultats

A, B i C han tingut un comportament normal d’homínid urbà sense cap rastre de trastorn d’estrès postraumàtic, fins que s’han adonat que una dona espantall (Y) els seguia. B ha comentat, en to jocós, que es podrien dispersar per desconcertar-la. A i C han corregut a amagar-se darrere sengles sofàs, B els ha imitat fent cara de desconcertat. Els ulls de Y, immòbil al mig de la sala, han escanejat cada racó i han quedat esbatanats, sense parpellejar, 75 segons. Llavors, C ha cridat: «Alto, et tenim rodejada! Deixa el jibaritzador de neutrins alfa a terra… a poc a poc, a poc a poc! o haurem de passar a l’acció!». B ha afegit: «però no et volem fer mal». I C: «però te’n farem, i molt, si ens hi obligues». Y: «¿pero que es esto? Que ya soys grandecitos…». A: «Estigue-se quieta, o no tendemos mas remedi que recalcitrar el operativo èquits!». Segona dona espantall (Z) que ha tret el cap a la sala: «Què passa, Conxi?». B (fluixet): «Està demanant reforços telepàticament!». A (bramant): «Ah, mira-te-la, la lentilla!». B i C s’han incorporat fent un somriure beatífic i s’hi han acostat: «uf, quina sort, menos mal». S’han dirigit tots tres cap a la porta, i B, quan ha passat pel costat de Y, brandant dissimuladament una de les quatre bombetes que portava entaforades a la màniga: «Pero que cuenste que nos emportamos una buena cuella de vuestras armas mortíferas, aviam como continueis jibaritzando, ara, eh?»

Conclusió

Les reaccions dels subjectes A, B i C, malgrat les diferències en temps de reacció i cronicitat dels efectes, falsen la teoria Hankelberg-Lunz, segons la qual els atacs de fantasia compensatòria no poden ser provocats, en cap cas, pel visionat d’obres de ficció. Hem desestimat, per instint de supervivència i altres condicions inicials no negligibles, la hipòtesi que The Office no sigui del tot ficció.

Gareth Keenan i David Brent, costa decidir amb qui es tenen els malsons més horripilants.

Advertisements

11 responses to “Experiment sociològic a la botiga piheta

  1. Sr X 27/10/2011 a les 4:11 pm

    Em sembla que cal refer l’experiment partint de la hipòtesi que The Office no ho sigui GENS de ficció. O una altra: que la realitat supera sempre la ficció!

    • Lo rat 27/10/2011 a les 6:34 pm

      Veig, benvolgut sr. X, que té un dia alegre. La segona hipòtesi que proposa em dallonses una mica més; quan la realitat s’opera, però, diuen que de vegades li surten vísceres de ficció.

  2. Tomàs 27/10/2011 a les 9:17 pm

    Ja em disculparàs, però m’he perdut en un entrellat només possible de seguir per ments privilegiades.
    Al meu favor dir que no conec la sèrie The Office, o això és anatema i ara he dit una inconveniència?
    Així que finalment es pot pensar que en bona part l’obra és ficció, oi?

    • Lo rat 27/10/2011 a les 10:01 pm

      Ah, no, de cap manera, aquí l’únic que es disculpa sóc jo. I es que la sèrie aquesta és tan dolorosa de mirar que provoca daltabaixos embullats com aquest.
      No sé si goso recomanar-li. De fet, és del 2001, és a dir que deu ser fàcil de trobar. Ara, pair-la ja és una altra cosa, en bona part, per culpa de la ficció hiperrealista xunga aquesta que gasta.

      • Tomàs 28/10/2011 a les 5:56 pm

        Entre tu i en Pons no m’heu animat prou com per anar de manera compulsiva a intentar baixar-me-la d’algun lloc amagat d’Internet. Ho heu de vendre millor.

  3. Pons 27/10/2011 a les 10:04 pm

    vaig intentar mirar The Office (la americana) fa temps, però no vaig poder passar del 3er capítol…

    • Lo rat 27/10/2011 a les 10:13 pm

      Mmmmm si és tan dolorosa com la britànica, em sembla que entenc la seva sàvia decisió. Tot i que ara m’ha fet venir curiositat, veu. (El masoquisme és lo que té.)

  4. Montse 28/10/2011 a les 4:24 pm

    M’encanta que les ratetes analitzin els homínids: veig que en aquest planeta encara hi ha esperança!

  5. Montse 30/10/2011 a les 8:14 am

    Ei, què ha passat amb en Tin Tín? Ara que venia jo a confessar que sóc d’Astèrix, va i desapareix 😦

    • Lo rat 30/10/2011 a les 10:56 am

      M’ha dit que li digui que li sap greu, però que ha anat a fer un pipí i que torna quan estigui més buit de faramalla. Amb l’Astèrix aquestes coses no passarien, ja ho pot dir, ja…

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: