El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

La tràgica incontinència d’un rat farsant

Vet aquí que una vegada, a un rat que feia veure que era un home que feia veure que era una dona que feia veure que era una rata que feia veure que era un gat que feia veure que era un nen que feia veure que era una nena que feia veure que era una gata que feia veure que era una dona que feia veure que era un home que feia veure que era un rat, perquè així passava l’estona acompanyat, li va agafar singlot. Eren un càstig per tanta farsa aquells espasmes desconcertants?

Sobre la teodicea, la desgràcia d’haver nascut supersticiós o la disgregació de la identitat moderna en la contemporaneïtat líquida, no va tenir temps de reflexionar-hi gaire, perquè amb cada hic, al rat, li’n venia un altre: tombava el cap i, nunc!, veia un altre rat que tenia una petita convulsió, que tombava el cap i que veia un altre rat que tenia una petita convulsió, que tombava el cap i que veia un altre rat que tenia una petita convulsió, que tombava el cap i etc. I aquest fenomen multiplicador progressava geomètricament tan i tan de pressa que aviat la capa inferior de rosegadors en ebullició va començar a podrir-se; i aquest femer, a créixer geomètricament.

Estava passant de la ironia al sarcasme sagnant el destí, fent que el rat, havent volgut ser un altre, ara fos tant i tants ell mateix; ell mateix fins a la nàusea? Tenia cap sentit aquell singlot iniciador d’una reacció en cadena mecànica i cega engolidora d’homes, dones, nens, nenes, gats, gates, rats i rates? Els caps lliures d’espasmes es tombaven buscant un flautista, una arca amb escaleta, un home de llauna vingut del futur, però res. Tenia cap sentit aquell final: el fem fatal?

Mr. Hiccup il singhiozzo l’ha sempre avuto…

Advertisements

6 responses to “La tràgica incontinència d’un rat farsant

  1. Montse 21/10/2011 a les 8:48 pm

    Ves, i amb tanta mutació ara resulta que has perdut els bigotets i ha aparegut una cosa estranya de color taronja que ni goso preguntar què és. Tampoc no vull preguntar què és “fem”: del verb fer?, allò que trobem als femers?, li falta una “m” i una “e”? Ah!, qui sap, qui sap.

    • Lo rat 22/10/2011 a les 9:50 am

      Hola. L’estranyitat taronja és corall; mono, no?
      En la interpretació de la cosa no m’hi fico; al gust del consumidor. Em sap greu per la confusió, però, és que quan muto, no faig mutis. I els jocs de paraules (preferentment dolents) de vegades se’m fan jous de paraules.

  2. Sr X 21/10/2011 a les 8:57 pm

    No és fem fetal, vist que dóna lloc a un nou naixement?

  3. Tomàs 23/10/2011 a les 8:38 pm

    El que no acabo d’entendre és que un ésser sideral com el rat es vegi compungit per una cosa tant mundana i terrenal com el singlot.

    Aquesta humanització del rat em desconcerta.

    Com a final també hi cap “el fem fútil”.

    • Lo rat 24/10/2011 a les 4:10 pm

      No s’ha d’infravalorar el poder del singlot, pot arribar a condicionar tota una vida, fixis en l’admirat mr. Hiccup (força més sideral que un modest rat, si m’ho permet).
      I sí, també el fem fútil, gràcies per l’aportació; la futilitat és un dels fars fonamentals de la nostra vida blogaire.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: