El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Verbs d’estat mòbil

Avui, tot mirant de fer entrar la clau (equivocada) al pany durant un parell d’hores al mig d’un corrent d’aire, m’ha vingut com una picoreta reveladora, com si un verb verd se m’estigués fent carn i, en lloc de mocar-me, que fa massa net, he decidit expectorar directament online aquest petit grumoll metafísic que m’ha visitat conducte nasal amunt.

Al gra. Quin bonic estat (paradoxalment en moviment), nens i nenes, s’amaga darrere l’enigmerda següent?
Pista lamentable: és un verb, de 7 lletres, en primera persona amb un futur possible d’estat en descomposició.

I, doncs, què diríeu que fa aquest xicot de la caputxeta?

No?

I el senyor de la caputxeta més ben calada?

Ara sí, no?
Bé, també hi ha la versió dislèxica. Quina bonica activitat, il·lustrada pel senyal de més avall està inevitablement associada, nens i nenes, al bonic estat de més amunt?

Efectivament: espanya i espenyar-se.
I no, no hi ha maneres més estúpides apanyades de perdre el temps.

Anuncis

9 responses to “Verbs d’estat mòbil

  1. Montse 18/10/2011 a les 8:25 pm

    No ho havia pillat, no. Intueixo que la liquidació de l’IVA t’ha deixat una micona trasbalsat. Pensa, però, tot el que es fa amb els impostos que joiosament paguem: una línia nova de trinca entre ciutats que no la necessiten, aeroports on no aterra ni cristu, mig any d’atur per a qui acrediti 20 peonades… no, millor no hi pensis 😦

  2. Lo rat 19/10/2011 a les 4:20 pm

    Hosti, em sap greu, aquestes mamarratxades fan més mal que bé. Sí que deu ser un mal trimestral, sí.

  3. Tomàs 19/10/2011 a les 7:38 pm

    Ja no em queden neurones suficients per desentrellar aquests enigmes.

    Sort que ens has donat la solució.

    De fet no hi ha maneres de perdre el temps, crec que el que hi ha és maneres de transitar-lo.

    • Lo rat 20/10/2011 a les 4:49 pm

      És bonic això de transitar el temps. Em pregunto si ell troba que ens transita a nosaltres o potser només se’ns passeja.

      • Tomàs 21/10/2011 a les 7:42 pm

        Certament, de vegades tinc la sensació que se’ns passeja.

        El que passa és que les seves accions i interaccions són impersonals. Per sort.

  4. Sr X 20/10/2011 a les 9:27 am

    En conclusió, s’hauran d’afegir al diccionari les accepcions següents:
    Espanyar: introduir dins de l’estat en descomposició.
    Espanyar-se (sovint escrit erròniament “espenyar-se”): precipitar-se dins de l’estat en descomposició.

  5. Pons 22/10/2011 a les 1:36 pm

    acceptaríem també la derivació amb “espinyar-se”?

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: