El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Procrastinació per amor

Vet aquí que una vegada, un IVA trimestral, una cuina bruta i un fre de bici fet xixines van caçar un rat que havien estat perseguint durant molt i molt de temps. Quan el van tenir enganxat pels collons, l’IVA, que era el més corcó, li va dir: “Tu, rat, es pot saber per què fugies tan desesperadament de nosaltres? ja saps que és pel teu bé que t’estiguem a sobre i t’estirem les orelles, com a mínim, una vegada cada tres mesos”. El rat, assentint amb el cap cot, va desenfundar la calculadora amb una mà, va fer una ruixada de KH-7 amb l’altra, i amb un peu va obrir la caixa d’eines. Trist, perquè l’eutanàsia, per desitjada que fos pels seus destinataris, l’entristia, va balbucejar: “és que jo, abans, havia de… havia de fer…”. L’IVA, agonitzant a mitja prorrata, encara va ser a temps de reprendre’l a crits: “Què, què havies de fer, què era més important que liquidar-nos d’una puta vegada?!”. I el rat, somrient i amb l’entrecuix una mica més alleugerit, va quequejar:

Solució de l’enigmerda:

Una mà de coses

Advertisements

8 responses to “Procrastinació per amor

  1. Sr X 16/10/2011 a les 8:24 pm

    Les coses que tenim ganes de fer sempre són molt més importants que les que tenim de fer; i així se’n va la vida, fent les que tenim de fer.

  2. Montse 17/10/2011 a les 2:10 pm

    Pobre ratet. Tens la nostra solidaritat i profunda comprensió. Fixa’t si n’és de comú aquest mal que pateixes que a la feina ens van fer un curset perquè aprenguéssim a distinguir el que era important del que era urgent i del que era prorrogable i del que havíem de prioritzar i del que no podiem pas permetre que s’esperés. Era un curs insteressantíssim tot i que no en recordo ni una paraula. Ara que hi penso, en cap moment tractava de quina prioritat mereix allò que ens ve de gust fer perquè és el que veritablement ens demana el cos… sospitós, mooooolt sospitós.

    • Lo rat 17/10/2011 a les 9:14 pm

      Agraeixo el suport, de debò, que liquidar costa.
      I del curset, certament apassionant, que esmenta, la nota màxima la treia aquell que s’excusava d’assistir a classe perquè tenia coses millors a fer?

  3. Tomàs 17/10/2011 a les 7:07 pm

    Proposo un món en que tothom faci el que vulgui i quan vulgui. Un món on no ens hauríem de preocupar que una paraula tant lletja com “procrastinació” ens esperés en els recons més ombrívols per cridar-nos l’atenció del que hauríem d’haver fet.

    A més, deixar coses per un altre moment… per amor, hauria d’estar permès.

    • Lo rat 17/10/2011 a les 9:15 pm

      Completament d’acord, és clar.
      De fet, al diccionari li fa tanta mandra la parauleta que la va posposant i no l’accepta. L’excusa és que la troba anglesa, però jo sé que és pura mandra.

  4. Marta 17/10/2011 a les 7:21 pm

    T’acompanyo en el sentiment… Sí, siguem sincers: ja sabem que la digníssima Hisenda és el més important.
    A mi em passa que després de tres mesos plàcids, aliena a aquest món per a mi incomprensible, se m’oblida del tot aquesta obligació… No tinc pas qui me la recordi. Però pobres de nosaltres si se’ns acaba el termini…

    • Lo rat 17/10/2011 a les 9:19 pm

      Sí, he d’admetre que els crits de mata’m, mata’m que fa un munt de ferralla amb pedals o una certa crosta marró d’una certa cuina no són comparables als brams terrorífics del model 303. Potser és perquè, com molt bé diu, si l’IVA no ens eixordés, les ànimes caritatives com vostè i com jo ens descuidaríem amorosament d’enviar-lo a l’altre barri cada tres mesos.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: