El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

La maledicció del cursor cabró

No, la llibertat no és tan sols una il·lusió, sinó que, per fer la broma autènticament divertida, el déu borratxo que ens va vomitar un dia de ressaca, va programar-nos-en amants.

Però això de jugar al gat i a la rata ja cansa, sobretot si el que persegueixes és la rateta que et fas tu mateix, mal posat a contrallum, amb el vidre de les ulleres. He decidit, doncs, que m’embolicaré amb el vel de Maia amb el mateix fervor de la Maria Lapiedra amb l’estelada i continuaré fingint.

Faré veure que no sé que ets tu, cursor cabró, que em dirigeixes la mà. Que no m’he adonat del teu embruix, i que tota la faramalla electrònica indispensabilíssima i urgentíssima que remeno cada dia no és més que una tapadora per la teva petita perversió eròtica. No pateixis que no em prendré cap píndola de coloraines ni faré el saltimbanqui a càmera lenta només per castrar la teva set masturbadora de píxels, el teu vici porc que ens fa a tots esclaus. Ja pots anar assenyalant el minibar celestial amb la teva punxa absurda, que jo dissimulo i, només per tu, continuaré grapejant-me el ratolí.

Això és el que el molt porcàs ens vol fer creure.

Anuncis

9 responses to “La maledicció del cursor cabró

  1. Sr X 27/09/2011 a les 11:52 am

    Aquest ai em recorda un conte de Pere Caldés sobre la rebel·lió dels objectes. Jo, personalment, hi visc en guerra constant; tinc la sensació que qualsevol dia tocaré el botó del control del dvd i es dispararà la batedora. Almenys, en matèria d’ordinadors, si et passes al lliure, tens molt menys la sensació que, quan hi entres, estàs de rellogat a casa del Sr. Gates o de vés a saber qui en lloc de ser a casa teva.

    • Lo rat 27/09/2011 a les 7:56 pm

      Ahir, tot just acabar l’apunt, se’m va congelar l’ordinador (amb Ubuntu) i en un angle de la fletxeta es veia una mena de pampalluga tornassolada. No sé a casa de qui som, però té un gat, l’acaricia i riu molt fort quan ens fem mal.

  2. Tomàs 28/09/2011 a les 6:14 pm

    No havia llegit mai una carta d’amor i d’odi escrita amb tanta passió.

    Què tens un ratolí d’aquells ergonòmics i un cursor daurat que et fan fer pampallugues?

    • Lo rat 28/09/2011 a les 7:32 pm

      Ai, de temptacions kitsch ja en tinc, ja, però no goso tunejar-me l’ordinador com voldria perquè no em facin fora de casa. Només puc dir que, de moment no em vibra; però consolar, consola un ratet.

      • Tomàs 28/09/2011 a les 8:31 pm

        I el valor que això té?

        Quantes coses en aquest món consolen? Tu n’has trobat una, pensa que ets un privilegiat.

  3. Montse 28/09/2011 a les 11:54 pm

    Em temo que els rats i els ratolins esteu comdemnats a entendre-us.

  4. la jerònima 30/09/2011 a les 9:29 am

    Doncs jo vigilaria el gat gros del post de Sant Jeroni, que tinc entès que es menjava tots els rats, gossos, guineus i altres bèsties a qui el seu amo ja hagués tret també una espina de la poteta o potassa.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: