El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

L’obra del jaio jakuzzi

El jaio jacuzzi no és un far que ens il·lumina des d’orient. És esmorteït, italià i ja el tenim aquí. La seva efervescència benefactora supera de bon tros la llum i la seva pretensiosa velocitat, va fins i tot més enllà del simpàtic massatge de bombolletes redundants, gratificants i estimulants en plena cara amb què la confon el no iniciat. Perquè el jaio jacuzzi és aquell vell que neda més a poc a poc que tu però no et deixa passar i –benaurada sigui la resistència de la goma del seu banyador– les articulacions li van tan balderes i la medicació que pren és tan xunga que en lloc de cames té un hèlix desfermat.

Puntuació del satisfacciòmetre: 9,9

Justificació del jurat:

  • Reeducació en la cultura slow. Hi ha l’slow food, l’educació lenta, les città slow, i l’slow sex; el poble clamava la natació impossible slow.
  • Fa recuperar a la gent gran el respecte que es mereix. Un cop a la mandíbula amb el peu frenètic i pedicurat a la neandertal del jaio jacuzzi t’enviaria la dentadura al taulell de recepció; cal mantenir les distàncies (l’avançament subaquàtic tampoc no és factible, si no hi hagués aigua se sentirien xerricar les seves urpes contra la rajola).
  • És una paradoxa humana que fructifica en el teu jo interior. El surar d’alga difunta de les extremitats superiors del jaio jacuzzi en contrast amb el deliri hiperactiu de les seves extremitats inferiors sumat a l’emissió constant de bombolletes que et limiten l’accés d’oxigen al cervell t’eleva l’esperit fins a assolir una ataràxia digna del motor immòbil; i això sempre és d’agrair.

Part essencial del jaio jacuzzi. El seu lema: Jacuzzi: water that moves you (aprox. 'Jacuzzi: aigua que t'emulsiona').

11 responses to “L’obra del jaio jakuzzi

  1. Montse 06/09/2011 a les 11:24 pm

    Rat, quin post tan gràfic! A més a més, em sembla que de iaios així n’hi ha com a mínim un a totes les piscines del món: sí, jo també els he vist i certament es fan els amos del carril lent, del carril que no és tan lent i de qualsevol brollador d’aigua a pressió que hi pugui haver en el recinte. Són implacables!

    • Lo rat 08/09/2011 a les 5:04 pm

      La ubiqüitat del iaio jakuzzi que vostè em descobreix només fa que multiplicar fins a l’infinit la meva admiració per la seva obra bombollísticomística.

  2. la que no hi toca 07/09/2011 a les 10:22 am

    I jo que em pensava que lo rat parlava del Silvio Berlusco.

  3. Sr X 08/09/2011 a les 9:40 am

    Les penjades de la sèrie dels Petits plaers són les que m’agraden més. Però aquí el plaer no és pas la cosa; és la descripció cruel i afectuosa del iaio.

    • Lo rat 08/09/2011 a les 5:12 pm

      Gràcies. Però, per a nosaltres els masoquistes aquàtics –curiós que em trobi cruel, per cert–, les bombolletes del iaio jakuzzi sí que són un plaer; del 9,9, concretament.

      • Cristina 13/09/2011 a les 1:05 pm

        Suggerència per assolir el 10 en satisfacció: podries intentar encetar una coversa intrascendent (tot nedant colze amb colze) amb el iaio jakuzzi, amb l’esperança que se li omplin els pulmons d’aigua clorada i s’ofegi. De passada el monitor que “vigila” haurà de fer alguna cosa més que passejar i es guanyarà el sou per una vegada a la vida. Que et sembla?

  4. Tomàs 11/09/2011 a les 12:41 pm

    Potser és possible apuntar una mena de Show Slow per tal de saber “mirar” l’escena que ens expliques.

    Per la resta, proposo seguir els Estoic en el sentit que no ens pertorbi allò que no depèn de nosaltres mateixos.

    • Lo rat 12/09/2011 a les 5:37 pm

      Més que natació, el iaio jakuzzi és xou, sí; eslou, però xou.
      Yes, Tomàs, la difusió, a la sifó, d’imperturbabilitat, és, precisament la característica principal d’aquesta font de saviesa que és el iaio jakuzzi.

  5. Lo rat 13/09/2011 a les 5:20 pm

    Benvolguda Cristina de dos comentaris més amunt, la mera idea d’experimentar de prop l’escuma, bombolleig, etc. que provocaria el pretès vigilant (però saben nedar? on és el comandament a distància?) intentant salvar el iaio jakuzzi em fa venir tots els béns.
    Si m’enxampen no tindré més remei que confessar qui ha estat la instigadora, però…

  6. Pingback: El dia que la iaia boia va destronar el jaio jacuzzi i va instaurar el matriarcat « El fem fatal

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: