El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Grandíssima Festa Major de Sants

L’altre dia m’estava mirant fixament l’última obra d’art (dacs, plastidecors i purpurina sobre paper en brut) del meu nebot de tres anys i, de sobte, sense saber com, em vaig trobar materialitzat just davant del xiringuito del carrer de Santa Cecília. Sí, exacte, la passió per l’art m’havia teletransportat en plena Festa Major de Sants, on es pot gaudir de l’art urbà aperformançat més deliciós que us pugueu imaginar.


Sants, Sants, Sants, què es pot dir d’aquest castissíssim barri barceloní que no hagin cantat els Beatles o la gran Núria Feliu o l’alcalde Trias, expert en Gràcies que van bé per anar a Sants?

Cordills, cartolina… el penjament ha estat una gran constant d’enguany. I de sobte:

Efectivament, un sentit homenatge de la bona gent d’Alcolea de baix a un servidor i a totes les rates que ens oferim desinteressadament a la ciència. Gràcies, per fer-me manco.


És evident que la disfressa urbana i el tema: “Explosió al laboratori” mereixien premi, el tercer, concretament, del concurs de guarniments d’enguany.

I aquí tenim el segon premi. La foto no li fa justícia, però és l’aeroport de la plaça de la Farga, una meravella del disseny, l’enginy i la impressió de pàgines de la Viquipèdia.

Però abans del primer premi, una mica d’emoció. [Redoble de tambors.] La de sobre és una imatge del carrer que, modestament, crec que es mereixia el tercer, el segon i el primer premi tots de cop. O no és una idea brillant aconseguir que l’ajuntament protegeixi amb tanques que porten el seu logo un homenatge al monopoli i a l’especulació? A Santa Cecília (si no recordo malament) hi viu un geni, senyors.

I, finalment, el guanyador segons el jurat avorrit: el submarí Nautilus de Valladolid, gran vila marinera. Però també hi ha hagut premis de consolació:

Premi al desconsol. La cosa va de cementiri, morbo i, una mica més enllà, és clar, l’infern. Sí, les làpides porten nom, i hi ha el teu.

I el seu. “Tour puñaladas en el alma” també és un gran tema, sí, sí, sí. Però del premi al guarniment de carrer més torracollons… [més redoble de tambors] de güiner is:

El famós carrer de Veïns aneu a cagar a la via. I amb cartellet bilingüe de regal.

Més decoració perpètua, un xic més aconseguida.

I fins aquí el publireportatge de la grandíssima Festa Major de Sants. L’aventura teletransportada ha donat bastant més de si, però he quedat amb el meu nebot i uns compis de la guarderia per anar al concurs de plastilina del carrer Canalejas i –és que vaig de bòlit– al vespre tinc partit de bèlit al parc de l’Apanyo Industrial. Apa, siau.

Advertisements

9 responses to “Grandíssima Festa Major de Sants

  1. Sr X 27/08/2011 a les 1:05 pm

    L’haurien de contractar com a publireporter impolíticament correcte de les festes de Sants.
    Ja veig que això del bèlit és un joc pensat per a exercitar la miopia.

    • Lo rat 28/08/2011 a les 10:50 am

      Si ho fessin les ments brillants del c. Santa Cecília (ho he comprovat, és el carrer on viu el monopolitzador genial), firmaria ara mateix.
      Ja em perdonarà, però no acabo de pillar això del bèlit i la miopia…

      • Sr X 28/08/2011 a les 10:57 am

        És que s’ha de tenir la vista molt fina per a encertar el puto bèlit amb el bastonet. Hi ha algunes fotos de jugadors amb la mateixa expressió d’una iaia intentant enfilar l’agulla.

  2. Tomàs 27/08/2011 a les 6:53 pm

    M’has fet recordar unes festes a les que no hi vaig des de fa uns anys.

    Vaig viure-hi dos anys a Sants i si en la temporada de festes estava per allà, doncs és clar que hi anava. Encara recordo algun sopar i algun concert a l’aire lliure.

    • Lo rat 28/08/2011 a les 10:53 am

      Espero que els records que li he evocat siguin tots grandíssims com la festa d’enguany. Si mai en sent nostàlgia, ja li passaré el dibuix del meu nebot, el teletransport està assegurat.

  3. hu hu 27/08/2011 a les 10:09 pm

    Soc filla de Sants,
    tinc les males sangs
    i les tares
    de la llibertat
    que m’havien dat
    els meus pares…

    Faltava aquest cuplet dels anys 30 recuperat per la Guillermina Motta als setanta.

    • Lo rat 28/08/2011 a les 10:55 am

      Grandiós, el cuplet, gràcies!
      Ara ja tinc una imatge de la Motta i la Feliu fent una lluita de fang, competint per l’amor del barri mític. Això no sé si agrair-li gaire.

  4. Montse 29/08/2011 a les 12:02 am

    Els del penúltim cartell han jugat brut: una cosa així sempre, sempre, SEMPRE, desperta les passions més profundes. Amb una cosa així no es pot competir de cap de les maneres.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: