El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Hi, hi, ho, ho, Honoré de Balzac i les dones de 30 anys

La fesomia de les dones no comença abans dels trenta anys.
Balzac

En canvi, els homes és força abans dels trenta que comencem a tenir molta cara.

I, alguns, una sensibilitat lingüística privilegiada. Si no, fixin-se en el comentari exquisit que el mateix Balzac, a La dona de trenta anys, posa en boca d’una nena malcriada que s’hostatja en un hostal dels Pirineus:

¿Heu sentit els gemecs continuats d’aquest nen maleït i la xerrameca d’aquesta desgraciada que segurament parla en patuès? No he entès ni una paraula del que deia. Quina mena de gent ens han posat de veïns!

Però, és clar, és a la nena malcriada que fa fàstic el patuès pirinenc en qüestió. Monsieur Balzac, en canvi, té altres tírries molt més divertides que fa explícites quan, per exemple, descriu un abordatge sanguinari on no se salva ni l’apuntador…

Seguint les ordres que el pirata dictava en veu baixa, i que el lloctinent repetia, els homes designats per cada servei van anar, com seminaristes a missa, al pont superior de la presa per lligar les mans dels mariners, dels passatgers i emparar-se dels tresors.

Ja ho veuen, de tot, o gairebé de tot, s’hi troba en aquesta primera novel·la de l’Honoré: nenes, noies, dones i iaies, coronels, generals, marquesos, diplomàtics, amants, marits, assassins, criats, pirates i, d’aquella manera, fins i tot seminaristes. Ara bé, el que no s’hi troba per més que se’n sacsegin les pàgines una per una són “els primers auguris de l’alliberament de la dona” que promet la contracoberta.

I fins aquí la recutre ressenya d’estiu (perquè a partir dels 30, la fesomia ens augmenta).

Anuncis

10 responses to “Hi, hi, ho, ho, Honoré de Balzac i les dones de 30 anys

  1. Sr X 21/08/2011 a les 3:58 pm

    Sembla, doncs, que és un llibre feminista de la mateixa manera que el PP és un partit independentista: gràcies a l’efecte rebot, de rebotar-s’hi.

  2. hu hu 21/08/2011 a les 10:16 pm

    Pero no resultava que als trenta anys les dones ja eren unes velles arrossinades? Quina fesomia poden tenir sin ja estan gastades? La dona als quinze m’havien dit. Que es pot amotllar al marit ben amotllada. Als trenta ja pot ser àvia.

  3. Montse 22/08/2011 a les 1:36 pm

    Potser el senyor Balzac creia que donar més llibertat a una dona era fer-li una cuina més gran 😦

  4. Tomàs 24/08/2011 a les 6:49 pm

    Poca cosa ser del senyor Balzac però crec que en les seves obres retratava la societat de la seva època.

    Pel que fa a la Hanska, sembla que varen mantenir una molt llarga relació, epistolar i epitèlica.

    • Lo rat 25/08/2011 a les 9:03 am

      Gràcies, Tomàs! Gràcies a vostè acabo de descobrir que epiteli deriva en últim terme de thēlḗ que vol dir ‘mugró’ i m’ha fet molta il·lusió.

  5. Sr X 25/08/2011 a les 10:26 am

    I jo que em pensava que tele volia dir una altra cosa i que, per tant, epi (a sobre) -tele podia ser el florero de sobre de la tele (d’abans de les pantalles extraplanes). Ara, la connexió dels floreros amb les relacions de la Hanska i en Balzac resultava prou misteriosa, si no és que cal afegir-los als plats i als porrons. Això hauria dut a la definició següent: relacions epitelials – relacions afectuoses caracteritzades per l’intercanvi de plats, porrons i floreros (sense impuls). Quina pena que tot plegat sigui un error etimològic!

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: