El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

L’autèntica, única i immillorable cançó de l’estiu

Ai!

A nosaltres, soferts hemisferians septentrionals, l’estiu ens fa perdre el nord. La xafogor ens estova el cervell i, amb tanta cançó de l’estiu anglosaxona, perdem els referents culturals constitutius de la nostra estimadíssima mediterraneïtat. I això no pot ser! On seríem ara sense la migdiada, la mandolina i els simpàtics epítets que ens dediquen per pura enveja els veïns de dalt?

Recepta PIGS per sortir de la crisi: escoltar Azzurro, un dels millors himnes a la mandra que s’ha compost mai, 25 vegades al dia (els Xaviers Roig i Sala Martín, 255) seguint el ritme amb glopets de mojito i reflexionar sobre la grandesa de la mediterreneïtat seguint el guió de més avall.


Traducció barroera i rosegadora de la tornada de l’incommensurable Vito Pallavicini (traduir la cançó sencera hauria estat insultant i una traïció al seu valuós missatge. Per qui en vulgui més, un enigmerda: quin parent de Celentano es diria Silvestre Semental si hagués nascut a Torredembarra?)

Azzurro, il pomeriggio è troppo azzurro e lungo per me
Mi accorgo di non avere più risorse senza di te
E allora io quasi quasi prendo il treno e vengo, vengo da te
Il treno dei desideri nei miei pensieri all’incontrario va’
Ben blava, la tarda és blava que t’hi cagues, que llarga que és,
M’adono que m’he quedat sense recursos si tu no hi ets
Llavòrens va de ben poc que no em presento on ets amb un cop de tren
El tren, prô, que du els desitjos en el meu cap a l’inrevés se’n va

Guió per a la mediterreïflexió:

  • Quins trets facials fan que la imitació de desídia estival de l’Adriano sigui perfecta?
  • Fem el nostre paper de ciutadans responsables amb tanta dedicació i tan poc menyspreu com l’Adriano quan fa play back?
  • Per què quan ens moquem a lo guarro amb els dits no arrenquem aplaudiments fervorosos com l’Adriano (minut 1.40)?
  • És o no és el més gran, l’Adriano?
  • I, sobretot, és o no és parent de Sylvester Stallone?
Advertisements

11 responses to “L’autèntica, única i immillorable cançó de l’estiu

  1. Sr X 12/08/2011 a les 7:24 pm

    Ens posa massa deures.

    • Lo rat 12/08/2011 a les 8:26 pm

      Bravo! Una conclusió preclara! Veig que com a bon septentrional del sud que és ha interioritzat del tot l’essència mediterraniotorradora de la cançó.

  2. Ambarabbà ciccì coccò 13/08/2011 a les 12:03 pm

    A mi m’agrada aquella de l’Adriano que diu “chi non lavora non fa l’amore, questo mi ha detto ieri mia moglie”. Gros problema per a aprofundir en el mar de la mandra o peresa o desídia o accídia estivals.

    • Lo rat 13/08/2011 a les 1:13 pm

      Sí, és un conflicte d’interessos greu. Potser millora si interpretem que la moglie en qüestió és una senyora exigent que vol que li facin la feina ben feta. O potser empitjora.
      Pensar, quina mandra…

  3. Tomàs 13/08/2011 a les 2:16 pm

    No he comentat abans perquè estava de migdiada. Intento seguir el guió amb alguns tics anglosaxons que ja s’han instal•lats entre nosaltres.

    No desespero però de poder arrancar aquestes crostes i tornar a ser un mediterranet més.

    L’Adriano a l’escenari és el puto amo (amb perdó). He al·lucinat amb la camisa, l’escenari auster, les càmeres i la posada en escena. Ell, amb el posat de passar, els braços creuats…

  4. Montse 13/08/2011 a les 4:33 pm

    Mentre mirava aquesta posada en escena anava rumiant a qui em recordava i vet aquí que se m’acava d’il·luminar la neurona: en Sergio Ramos del Crackòvia! Apa, no em digueu que no, eh! És clavadet, clavadet! 😀

  5. Lo rat 14/08/2011 a les 7:48 pm

    Montse, Tomàs, celebro que també es manifestin admiradors de l’Adri-mandra, encara que sigui per la via indirecta de l’excessivament esforçat futbol; els camins de l’altíssim Adriano són inescrutables.

  6. Cristina 18/08/2011 a les 9:12 pm

    I, sobretot, és o no és parent de Sylvester Stallone?: I tant!!! O es que no veieu que n’és un autèntic “Potro Italiano”?
    P.D. La coreografia de la cançó és genial: molt treballada, amb molta càrrega simbólica. Tanmateix, he trobat a faltar que acabés gratant-se els ous. Això m’ha decebut, francament.

    • Lo rat 21/08/2011 a les 11:01 am

      Agraït per les apreciacions estètiques (i genealògiques) que tan generosament ens regala. Entenc que el petit detall que troba a faltar la decebi; he de confessar que a mi, una miqueta, també, però és que amb els braços plegats de vegades costa.

  7. Pingback: Lobotomia a Venècia « L'estoneta del ratet

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: