El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Resseguir ratlletes de son

Un nou petit gran plaer d’estiu –o temporada de dormir en boles– és resseguir, en l’estat quasicatalèptic de la primera mossegada de consciència, les ratlletes que les arrugues del llençol han deixat sobre la pell de la persona que ha dormit al teu costat (preferentment si encara no està desperta o no és somnàmbula i, per tant, capaç de clavar mastegots mentre dorm).

Puntuació del satisfacciòmetre: 9,9

Justificació del jurat:

  • Compatibilitza la ciència i la religió en l’obtenció de proves irrefutables. El “per a creure, veure i per a més assegurar, tocar” permet emular els primers experiments de sant Tomàs amb la seva cosina monja.
  • Les proves que dóna sempre són positives. El resseguit digital permet constatar que les cicatrius dels ullals i les urpes del jaguar famolenc i les de les fulles punxents de les plantes carnívores gegants durant la travessia nocturna a través de la jungla es curaran tan bon punt obris la persiana.
  • Dóna tranquil·litat d’esperit. Confirma que no has baixat sol el graó torçapeus de l’inconscient. Si les ajuntes pots comprovar que les teves ratlletescicatriu coincideixen amb les de la persona ajaguda al teu costat, cosa que no prova res, però que aconsellen tots els doctors de l’església; a més, ara que hi penses algú ha escanyat el jaguar mentre t’amagaves darrere un palissandre.

Anuncis

12 responses to “Resseguir ratlletes de son

  1. Montse 04/08/2011 a les 7:11 pm

    Sona bé, però en el meu cas millor no provar-ho: ara mateix dormo en un entorn “massa” rural i tinc el subconscient en alerta màxima de manera que qualsevol pessigolleig sobre la pell podria fer saltar totes les alarmes de cara a un possible tocador de sis potes (i si és de vuit em moro de l’ensurt, em MO-RO!). Ara mateix només puc imaginar una reacció tipus gat escaldat (bot al llit amb triple tombarella mortal cap enrere) o tipus Bruce Lee (puntades de peu a tort i a dret per si de cas encerto l’enemic). Per a un despertar dolç haurem d’esperar a tornar a l’asèpsia domèstica (però insisteixo: sona molt bé 🙂 )

    • Tomàs 04/08/2011 a les 8:30 pm

      Montse, abans de començar a repartir, mira, no sigui que el que tu creus 1 tocador de 8 potes, en són 4 de 2 potes.

      • Montse 05/08/2011 a les 7:20 pm

        I ara, Tomàs: quina gentada!

        El refranyer és molt savi i sóc conscient que ets una persona ben assenyada, per tant el millor que pots fer és mantenir una prudent castedat fins que no arribi el mes de setembre i deixar que la resta posem la pell en perill. El risc és important i ho podem pagar car, però diu Lo Rat, la ciència és la ciència.

    • Lo rat 05/08/2011 a les 6:20 pm

      “Be water, my friend, be water”, tot i que els ungüents assassins de cuques també van bé (perdoni sr. X.).
      De fet, en aquests casos, quan es preveu que la reacció del resseguit serà tirant a violenta, sant Atanasi d’Alexandria recomanava posar música abans de procedir al resseguiment per amansir la fera o, si més no, dissimular els crits als veïns.

  2. Tomàs 04/08/2011 a les 8:36 pm

    Ja veig que no ets seguidor d’allò que la saviesa popular deia de “per l’agost i el juliol, ni dona, ni cargol”.

    Ben fet. obrint noves vies des de la investigació i la experimentació.

  3. Sr X 05/08/2011 a les 12:23 pm

    No sé què té la Montse contra les pobres aranyetes, que, a més a més, s’alimenten dels de sis potes, que poden ser alats i afiblonats…

    • Lo rat 05/08/2011 a les 6:28 pm

      Cert. Ara, una aranya alada i afiblonada trobo que mereixeria una pel·li sencera al festival de Sitges.

      • Sr X 05/08/2011 a les 7:33 pm

        Sí, estaria bé una plaga de taràntules amb ales; riu-te’n tu dels mosquits tigre. Fins i tot hauríem de donar una mica de raó a la Montse.

      • Montse 05/08/2011 a les 7:45 pm

        Taràntules amb ales? Brrrr!

        Cap inconvenient, Sr. X: sóc conscient de com en són de positives les aranyes per l’ecosistema tot i que posats a triar depredadors d’insectes em cauen millor les orenetes. El meu problema és que la simpatia que em projecten és inversament proporcional a la seva mida (més grans, menys “carinyu”) i directament proporcional a l’espai vital que necessito que ens separi (per una aranya de la mida d’un tap de garrafa necessito 25 metres… 50 si és peluda) 😀

  4. Sr X 06/08/2011 a les 10:09 am

    Més que les orenetes, m’hauria esperat les mallerengues. Per cert, aquest matí n’hi havia dues fent neteja al jardí de casa. I sí, convinc que resulten més gracioses que les aranyetes. Però menys fascinants.

  5. llulladdicte sofridor 06/08/2011 a les 12:55 pm

    Sembla mentida que amb un suggeriment tan poètic i touching (en el doble sentit) que us proporciona lo rat, us entretingueu dient tonteries sobre bèsties immundes i inferiors. I que bonic que no és contemplar la rotundidat de la part posterior, la que serveix per seure, de l’individu a qui s’enganxa el llençol de baix (l’únic, entenc) mentre dorm com un tronquet! totes les bèsties que mencioneu no tenen cul.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: