El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Fecsa, digna successora de Primo de Rivera

Si mai voleu revifar l’interès per una cosa pansida, caduca, rància i tirant a ridícula, hi ha un mètode infal·lible: censureu-la. Feu com els garants de la moral i l’ordre del dictador Primo de Rivera o, si us va més la subtilesa, feu com Fecsa i negueu-vos a garantir el funcionament del sistema elèctric de dos edificis sencers (dins un dels quals és important que hi hagi el teatre on facin allò que voleu, de totes totes, que prengui una volada colossal).

Aquesta lliçó tan sàvia –que no per ser recargolada deixa de ser eficaç, i si no aquí em teniu fent els deures– és la que entre ahir i avui m’ha ensenyat la insigne companyia elèctrica que patim patam patum puteja mitja ciutat quan plou una mica fort. Efectivament, ahir m’havien arrossegat a la segona de les 3 úniques representacions de la més famosa de les 400 (400!) sarsueles catalanes, només superada per la Traviata i Aida en nombre de representacions i amb l’aura mítica d’haver estat censurada quan es va estrenar el 1926 i, això no obstant, gràcies a l’astúcia dels autors, haver conservat la seva essència republicaníssima i superguai: Cançó d’amor i de guerra (àlies Els soldats de l’ideal, censurar el títol ajuda a anar fent boca). Una sarsuela, però –catalana o turcoxipriota– és gent disfressada que canta molt fort, i això, si no es pateix d’entrada una patologia patriòticomusical greu (o es té més de 70 anys), fa por. Amb tot, allà em teníeu a les 19h, com un clau, disposat al sacrifici. Qui m’havia de dir que la meva escassa curiositat sarsuelista havia de patir una transformació a la Doctor Jekill i Mr. Hyde en poc menys de 13 hores.

Primera part de la lliçó del bon censor criptosarsuelista: crear expectació i fotre el personal.
A les 19.50 no hi havia llum, no hi havia funció. Tots a casa amb la promesa de tenir seient pel xou l’endemà a les 11.30. Tema de conversa principal: això és el tercer món (el bon mestre criptosarsuelista de Fecsa sap que el seu prestigi se’n ressentirà, però ell, per l’art, ho dóna tot).

Segona part de la lliçó del bon censor criptosarsuelista:crear més expectació i tornar a fotre el personal.
Avui a les 13.10, just a tres quarts de la primera cançó de la segona part (la primera havia estat correctíssima, d’acord amb els cànons ensucradoxaronians de tota sarsuela), ha tornat a marxar el llum. Merder, mala llet, “em sap greu pels artistes, això sí”, tothom al carrer que els llums d’emergència s’esgoten, la tele, la fecsa que no ve, que ve tard, molt, tant que quan ho arreglen ja ens han dit que bona nit i tapa’t.

I ara, a banda d’empassar-me tots els vídeos que trobi de Cançó d’amor i de guerra, memoritzar-ne les cançons i fer-me cantant només per poder fer de Baldiret i fer servir un pinyonet per fer un petonet a la Catrineta, què? Qui em tornarà el sentit comú?

L'Eloi i la Francina fent-se magarrufes i bramant-se delicadament a l'orella.


Conclusions del doble (o triple, si comptem les 14 cançons que ens han regalat al mig del carrer per fer passar el rato) espectacle:

  • Hi ha realitats (aquí ja són quotidianes) molt més decadents i esperpèntiques que la sarsuela (que ara estimo amb tot el meu cor).
  • Al Paral·lel hi viu gent d’una altra galàxia; molt entranyable, potser paral·lela, però llunyana.
  • Ara sé que l’himne del Barça femení té la música d’una de les cançons de la Sarsuela que ens ocupa (informació valuosíssima facilitada per una veïna, cofundadora de l’equip esmentat, cantant d’un esbart i futura assassina en massa de responsables de Fecsa, durant els tres quarts d’hora d’animada conversa sobre la merda de país en què vivim).
  • No hi ha res com tenir un enemic comú amb un grup més nombrós que el teu (en aquest cas públic + companyia de teatre vs. companyia elèctrica) per guanyar-te’l i evitar un linxament.
  • Avís als boicotejadors d’espectacles (criptosarsuelistes o no): si el vostre objectiu és fotre tant els espectadors com el teatre, no feu com els de Fecsa, i rebenteu el xou durant la primera part i no tres minuts després d’encetada la segona: si l’espectacle s’ha d’aturar llavors, el teatre no torna els diners.
  • I finalment: un cop interioritzat un amor tan desaforat com el meu pel noble art de la sarsuela, cap contratemps econòmic, social, meteorològic, elèctric o apocalíptic en general us podrà fer cap mal.
  • Anuncis

6 responses to “Fecsa, digna successora de Primo de Rivera

  1. llulladdicte sofridor 01/08/2011 a les 9:40 am

    Rat: si voleu xalar de veres amb la Cançó d’amor i de guerra, us proposo que us feu del cor que acompanya els solistes en una companyia amateur i, si no hi ha talls de corrent o si feu assajos a plena lum solar, podreu gaudir de les cançons o afegir-vos al sorollam musical a cor que vols dins del susdit cor. Tinc un amic que viu a Reus que s’ha apuntat a una coral d’aquestes (ho hauríeu dit mai, ell que sempre tem que plogui quan canta? ai, ai, ai Fecsa…). Precisament preparen la Cançó d’amor i de guerra, i ara quan va per la muntanya rebotzina unes cantúries que et deixen esmaperdut. El més bonic és que també s’hi ha apuntat l’amo de l’empresa on treballa. Quina germanor, quina sarsuelor més entranyable!
    NB. Generalment es necessiten veus masculines per als cors, sobretot de gamma alta, tipus tenor, segons que m’han dit. No se si cantant cantant espantaríeu lo rat, però.

    • Lo rat 02/08/2011 a les 4:38 pm

      Del cor… potser sí que ho hauria de provar, però és que el meu amor sarsuelià fa que vulgui ser tots els personatges alhora, cantar-ho tot alhora i rebre tota la fruita podrida a la cara alhora. De moment, serà qüestió de reservar entrades (i grup electrogen) per al xou de Reus.

  2. Tomàs 02/08/2011 a les 1:56 pm

    Jo encara no he fet aquest pas, que t’ha portat a una transformació més dura que la patida per Samsa en aquella novel•la de La Metamorfosi.

    No m’ha agradat mai, de fet quan surt algun fragment per la tele, canvio de canal. Ara bé, no he anat mai a veure una obra en viu com tu ho has fet.

    Pel que fa a Fecsa, que dir, visc al Poble Sec, i al cap de l’any no és gens estrany patir no menys de 6 o 7 talls de llum. És igual que Fecsa digui que en els darrers anys ha fet no sé quantes inversions en millores, és igual, els talls de llum persisteixen amb una voluntat hercúlia.

    Ara ja només et queda fer alguna performance sarsuelística per celebrar el nou gènere musical al qual t’has aficionat.

    • Lo rat 02/08/2011 a les 4:52 pm

      Oh, Tomàs! però si és gairebé veí de la cofundadora cantaire del Barça femení! Espero no haver-lo ofès amb les meves referències al barri. De fet, va ser gràcies a les gràcies dels veïns que la tele (que també va fer tard) va poder filmar algú (suposadament) indignat a la porta del Condal.
      En les seves paraules reconec un cert conat amorós cap a La Companyia criptosarsuelista. La pròxima vegada que topi una sarsuela a la tele i coincideixi que la sempre amatent Fecsa li talla el corrent, m’hi jugo un pèsol que notarà una primera punxada d’amor incondicional cap al quèneru txico, després s’aficionarà al quèneru grande i la Fecsa ja tindrà una altra víctima (perdó, fan) al cabàs.
      Són uns cracs.

  3. Montse 03/08/2011 a les 10:27 am

    Una teoria de la conspiració txicoelèctrica? Potser sí que necessitaven revifar el vell gènere amb aficionats nous i no sabien com fer-ho (això que dius d’un enemic comú és vital). El meu darrer contacte amb la sarsuela va ser pels reis: a casa vam regalar entrades a pares i sogres per anar a veure’n una i gentilment els vaig deixar a la porta del teatre un quart d’hora abans de començar i gentilment els vaig anar a recollir a la porta del teatre cinc minuts abans d’acabar. I aquesta és l’ocasió en què he estat més a prop d’una cosa així. Val a dir que els avis en van sortir encantats. Potser ho provaré algun dia per si és com la tònica (la primera vegada que la tastes no et diu res, però després cada cop t’agrada més).

    • Lo rat 03/08/2011 a les 5:08 pm

      No tingui cap dubte que la sarsuela és addictiva. De la mateixa manera que si ara li tallessin el corrent i se li escalfessin les tòniques que té a la nevera baixaria ràpidament al bar a prendre-se’n uns quants centenars de litres, jo des del cap de setmana passat no puc passar ni cinc minuts sense una bona descàrrega sarsuelística als timpans.
      Atès el caràcter republicaníssim de Cançó d’amor i de guerra, m’ha donat una molt bona idea –gràcies!–; ja tinc el regal de reis de l’any que ve per tota la família.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: