El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

No cal

Ai!

No cal citar el Llibre d’amic i amat del senyor Ramon (el que va deixar d’enganyar criades després que nostrosenyor ens l’il·luminés) per dir el que tothom tard o d’hora acaba descobrint:

Dos són los focs qui escalfen la amor de l’amic: la un és bastit de desigs, plaers e cogitacions; l’altre és compost de temor, llanguiment, e de llàgrames e de plors. (44)

El senyor Ramon, enamorat perdudament de la seva Art, vist pel senyor Francesc Ribalta.

Anuncis

7 responses to “No cal

  1. llulladdicte sofridor 19/07/2011 a les 6:00 pm

    Sí, és el que estic intentant demostrar, que enlloc d’estimar-se el melic s’estimava l’Art més que no pas ell mateix i estava disposat a anar a les calderes de Pere Boter a canvi que l’Art dominés el món. Això sí que és un Pigmalió.

  2. Tomàs 19/07/2011 a les 7:57 pm

    Quin llebre tant complicat de llegir, i d’acabar de compartir i d’entendre.

    Escrit des de la seva mística personal i fa uns quants centenars d’anys, en a mi se’m fa un xic estrany.

    En unes terres mig musulmanes, mig catòliques, aquest llibre ve a significar un cant a l’Amat., al seu Déu Amat.

    Un llibre que em supera.

  3. Montse 19/07/2011 a les 10:00 pm

    Hahaha! Vols dir que aquest era el senyor Ramon de la cançó? Bé, tenint en compte la vida tan agitada i plena que va dur… qui sap, qui sap.

    Jo el vaig “descobrir” gràcies al llibre d’Aloma perquè introduïa un dels capítols amb versos del Llibre. Em van agradar tant que els vaig copiar a la carpeta (coses d’adolescent) i quan vaig crear el bloc els vaig copiar en el recull de cites (coses de la nostàlgia):

    – Digues, foll, has diners?
    – He amat
    – Has viles, ni castells, ni ciutats, comdats ni ducats?
    – He amors, pernsaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats

    Amb tot, mai no he anat més enllà d’aquest fragment. I digues, foll, val la pena llegir-lo sencer?

  4. Lo rat 20/07/2011 a les 6:47 pm

    Benvolgut sofridor, he de confessar que és en vós que trobo sovint certes inspiracions…

    Benvolgut Tomàs, el Llibre d’amic i amat em sembla que a mi també em supera, però no hi ha res com treure les coses de context per fer-se-les una mica a mida i jugar a entendre-les (i barallar-se amb uns quants puristes de passada).

    Benvolguda Montse, jo trobo que sí que val la pena llegir-se’l. Encara que només sigui per flipar que el senyor Ramon col·loqui les cogitacions al grup de les coses excitants (els desigs i els plaers) i les contraposi al de les coses tristes. Foll? potser sí; afortunadament, però.

  5. Pingback: Jugar amb la meva baldufa xiuladora « L'estoneta del ratet

  6. Pingback: Conte de la jornada d’irreflexió « El fem fatal

  7. Pingback: Servei de canonització exprés « El fem fatal

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: