El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Sang, Joan!

Salomé amb el caparró de Joan Baptista, de Sebastiano del Piombo.

A la Salomé li agradava més el coco que la coca. Vet aquí la llavor de totes les marranades que farem aquesta revetlla, amb crema, pinyons, llardons i fruita confitada inclosos. Com que és gràcies als gustos de la neboda tia bona d’Heròdes que els vint-i-tresos de juny tenim permís per fer el pagà analfabet a mig cristianitzar i dissimular que el solstici d’estiu va ser fa dos dies i que, per tant, és una nit màààgica i podem fer màximament l’animal saltant fogueres, ballant, eixordant, mamant i endrapant com a posseïts, proposta:

Superem aquest nostre estadi intermedi de civilització, deixem que el baptista passi al segon terme que, en el fons, li hauria fet més il·lusió cristiana, i emulem la nostra ídol amb la devoció que es mereix. Deixem d’arraulir-nos sota la taula cada vegada que sona un espetec i participem activament de la febre orgiàstica de la pólvora. Així, en acabat, podrem arreplegar en safatetes tots els membres arrencats a cop de petard sanguinari i ballarem a la salomeiana, sostenint-les amb les mans i contorsionant sensualment els braços tota la nit, amb una bengala a la boca i els set vels entaforats al cul.

Salomé fent ballarugues amb els vels molt ben col·locats, d'Aubrey Beardsley.

Anuncis

3 responses to “Sang, Joan!

  1. llulladdicte sofridor 24/06/2011 a les 1:50 pm

    Espera un moment! És que escriure un comenari amb els set vels encara penjant de l’ull del darrere costa una mica, que m’he d’asseure a la cadira. Comento puntualment que el xicot s’ho tenia guanyat: batejar gent sense saber de què anava la cosa és una gosadia que desafiava clarament les intencions seductores de qui s’havia enamorat d’un coco tan tossut i llauna com el seu. Devia ser irresistible en el seu atractiu viril, això és segur, tot i que fa cara de no haver-se rentat mai de la vida. Potser això era més fascinant que cap perfum televisiu ni cap anunci de roba íntima masculina de Calvin Klein. Puf! Em sembla que ja m’he extret el darrer vel del lloc vedat posterior. Quin descans…

  2. Tomàs 25/06/2011 a les 12:04 pm

    Estic amb l’Oscar Wilde que mantenia que la Salomé tenia una estranya història de seducció i morbositat amb en Joan Baptista.

    Sempre he trobat morbosa la Salomé, el ball, la relació amb els pares i demanar com a desig un cap, no és massa normal.

    Una dona enfadada és molt perillosa!

  3. Montse 30/06/2011 a les 11:41 am

    És que els homes sou la repera, sempre esteu tan ocupadíssims en mil coses supermegaimportants que no ens feu cas i llavors passa el que passa: que us hem de fer coses molt extremes perquè pareu atenció. Ja em puc imaginar la Salomé posant el cap a la safata i mirant fixament els ulls del decapitat: “Què, Joan, ara estàs per mi o què!”. Si en lloc d’estar batejant tot el dia l’hagués convidada a un sopar romàntic, en Baptista s’hagués estalviat aquest mal de cap. Pobreta Salomé, era una víctima.

    Per cert, en Piombo devia reflectir un model de bellesa de la seva època, però jo imagino quelcom més semblant a una Shakira (mira en Piqué si no ha “perdut el cap” 😉 )

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: