El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Mala mare natura 2

Tots sabem que la mare natura té els ocells mimats (perquè fan piu-piu, perquè són el primer tòpic que ve al cap als cursis que fan odes a la natura i perquè ella és tirant a pretensiosa).

Tenint present aquesta condició inicial, quin és el mamífer que, tot i ser el més ben parit de tots amb diferència (el rei de l’adaptabilitat, vaja), ha rebut la ira de la mamà en forma de cara de furóncol?

Solució de l’enigmerda:

Advertisements

5 responses to “Mala mare natura 2

  1. llulladdicte sofridor 19/06/2011 a les 1:25 pm

    Aquesta tita està cap per avall i la foto acolorida amb traïdoria. Jo, a més, no li veig el foróncol. Aquest altre rat de quatre potes i cap ala és una mica malintencionat. Protesto en nom de tots els ratspenats amb qui he tingut el goig de conviure: són delicats, mínims i mengen mosquits. La pregunta és, com s’ho fan ara amb els mosquits tigre? Ja tenen prou boca per cruspir-se’ls? Vaig al terrat a preguntar.

  2. Tomàs 19/06/2011 a les 6:24 pm

    És que, qui li mana a un mamífer fer d’ocell?

    Hi ha una mena de justícia còsmica. Hi ha un tribunal universal que té cura dels equilibris de la bellesa i de que cadascú es quedi on li pertoca. Als mamífers que viuen al mar els ha fet més grans.

    Pel que fa al color, pobret, és que ni amb aquest color millora.

  3. Montse 20/06/2011 a les 12:38 am

    Cavallers, cavallers! Permeteu-me que fiqui cullerada, però és que us he de dur la contrària a tots dos: la bellesa és un concepte relatiu i per tant no s’hauria de caure en el parany de ser etnocèntrics i jutjar-les sota els nostres paràmetres estètics. De ben segur no hi ha sota la capa del sol res de tan bufó i tendre com un nadó (es pot dir així?) de ratapinyada per a la seva mare ni res de tan atractiu com aquesta mare per a la ratapinyada pare (m’he fet un embolic, però s’ha entès, oi?).

    Personalment, els que són insectívors ja tenen tota la meva simpatia (canya als mosquits tigre!!!) i els que s’alimenten de sang han inspirat molta literatura i, de vegades, fins i tot bona (tot i que les darreres fornades no m’agraden gens… on es posi en Christopher Lee ja poden marxar tots aquests teenagers ensopits).

    Ah, i pel que fa a les cançons, no sonaria pas malament dir “Ratpenat que vas a França ratpeeenaaaaaaat”, però és que els russinyols són aus migratòries i aleshores la lletra perdia sentit; estic segura que aquesta era la causa de la tria de la bestiola 😉

  4. Lo rat 20/06/2011 a les 4:22 pm

    M’hauran de disculpar per l’ordre dels comentaris; el primer és l’últim, coses de l’indirecte… Per tant, Montse (per cert, benvinguda!), ja veu que el sofridor està bastant amb vostè.

    Jo, en canvi, reconec que el relativisme no em surt gaire bé. La pinta general de la ratapinyada em recorda més la d’una garapinyada amb excés de sucre que la de la Venus de Milo. I això és clarament injust, (aquí em desTomasitzo, em sap greu). És clarament per enveja que al mamífer rei de l’adaptació (i a més devorador d’insectes torracollons i inspirador cultural de primer ordre, com molt bé apunten vostès) li ha tocat fer cara de monstret.

    Imaginit-se per un moment que fossin guapes, així rotllo conillet bufó, les ratespinyades. No em diguin que no desbancarien el mercat d’ossets de peluix?

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: