El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

El conte de la lletera urbana

Avui, baixant en bici per Josep Tarradellas, m’he aturat a la cruïlla atabaladora d’Entença amb Berlín quan aquest té el caprici de tornar-se París. Com que la giragonsa idiota que obliga a fer el carril bici no la secundo per motius de consciència, m’he estat palplantat una bona estona al costat d’un parterre replet de trèvol. He fixat la mirada a l’herba (badar, divagar són el meu fort) i llavors se m’ha acudit que sóc una persona especialment ben dotada pels cops de sort. Si mai trobo un trèvol de quatre fulles serà ben bé per casualitat, vull dir que no m’hi trobaran pas pasturant de quatre grapes per temptar la sort d’aquella manera absurda que, així que fas la troballa, t’acaba desacreditant com a afortunat.

La recerca botànica mal dissimulada, però, aviat m’ha avorrit i llavors se m’ha acudit que, si en aquell moment trobés el preuat esguerro vegetal, resultaria gairebé inevitable que el cotxe que tenia darrere m’envestís just en el moment de collir l’amulet porta-fortuna. Llavors se m’ha acudit que, en general, el que nosaltres, els pessimistes nats, tendim a qualificar d’inevitable sol ser, en el fons, un tòpic com una casa; d’aquí els arguments tan previsibles de la majoria de llibres infantils escrits per autors frustrats. Llavors, potser per contrast, he recordat la putada que li fa el destí al Michael Beard, el científic cul d’olla protagonista de Solar, l’última novel·la del malalt d’Ian McEwan.

Breument. Resulta que a Beard li passa una cosa curiosa en un tren, l’explica en públic i un conferenciant barbut i repel·lent (un dels meus personatges preferits) li retreu amb aires de suficiència que hagi utilitzat una historieta tipificadíssima dins el mundillo dels estudis de les llegendes urbanes i el folklore. (Em sap greu haver-los rebentat part de la història; si els serveix de consol, té fragments millors.)

El súmmum dels cops de sort, un trèvol de 5 fulles! Foto de Kropsoq

Llavors se m’ha acudit que el sentiment d’impotència i de ràbia continguda d’en Beard no m’hauria quedat gravat si no l’associés al que devia sentir el mateix McEwan quan el van acusar, bastant barroerament, de plagi. En aquest precís moment d’enllaç còsmic, però, la meva formosa silueta amb la mà al mentó i el cap alçat ha saltat pels aires envestida pel cotxe que tenia darrere, esperançat per una altra mena de verd més lluminós. I, pocs segons després, estenallat damunt d’una estesa inèdita de centenars de trèvols de quatre fulles, m’he mort d’una hemorràgia interna.

Però llavors se m’ha acudit que això tampoc no s’ho creurà ningú, que el populatxo ho jutjarà com una fugida d’estudi i, a més, com un final molt poc creïble (això els no espiritistes). Però llavors se m’ha acudit que qui no em cregui pitjor per ell, que és un desgraciat tan insensat com el conferenciant barbut i repel·lent, o com tots aquells que no es creuen la meva cosina novaiorquesa quan assegura que va haver de llençar la seva col·lecció d’aligàtors al vàter, desbordada per l’enorme despesa que li comportaven en crema hidratant; o el meu cunyat escocès quan ensenya la foto que es va fer amb el mòbil abraçat a la Nessy; o el meu reberreberreberrebesavi quan et convida a fer un traguet del sant greal que porta sempre a manera de petaca.

Anuncis

4 responses to “El conte de la lletera urbana

  1. Tomàs 16/06/2011 a les 7:36 pm

    Una vegada a prop de Cerdanyola, assegut en un petit prat, els meus ulls els vaig anar a fixar en un trèvol de quatre fulles. És cert. A l’instant, al meu voltant, varen començar les risses i els oh!!!

    Doncs la veritat és que en aquells moments començava una història a la meva vida i no va acabar bé. Per tant, que més dona trobar o no un trèvol de quatre fulles?

    Per la resta que dius, de vegades explicar la veritat solament serveis per aconseguir la incredulitat dels altres. I és que en ocasions, la realitat supera la ficció.

    • Lo rat 17/06/2011 a les 1:02 pm

      Té raó, Tomàs. Que li expliquin a aquell que va sortir de la caverna i no se li va acudir res millor que explicar-ho als de dins, que la veritat sol topar amb la incredulitat!
      A mi, en canvi, cada vegada em costa més distingir la realitat de la ficció. He sentit a dir que hi ha casos d’Alzheimer prematur…

  2. Lola 17/06/2011 a les 4:26 pm

    A mi els trèvols de 4 fulles em fan més aviat respecte per tot el que dieu de la bonastrugança versus malastrugança. Per mi va ser com una dutxa d’aigua freda veure que algun senyor horticultor en cultivava i en venia testets –o torretes– pensats –o pensades– per a regalar. Regalar amulets que poden provocar catàstrofes en esperits pessimistes no és com regalar brots de soja sucats en E. Coli?

  3. Lo rat 17/06/2011 a les 7:34 pm

    Una mica potser sí. Tot i que els efectes secundaris dels trèvols de 4 fulles segur que són més imprevisibles i divertits (és a dir, macabres o agradables o terribles o tendres o sanguinaris, etc.) que els del simpàtic Escherichia coli.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: