El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

No volieu Pasqua? Dues tasses

No ens l’havíem feta fa un parell de mesos, la pasqua? Doncs és igual, avui toca fer-nos la segona pasqua. Aquesta que en diuen granada i que celebra una de les famoses meravelles divertides de la religió: que l’Esperit Sant conferís el do de llengües als deixebles d’en Xus (és amic teu, sigues-li col·lega) perquè poguessin anar evangelificant tot aquell que gosés posar-se’ls davant; tu, tu, tothom. Fàcil aprendre llengües, eh? Només cal portar sandàlies tot l’any i deixar-te penetrar per una boireta immaterial que insisteix a fer-se passar per la tercera persona d’una tal Trini (amiga teva, també, per triplicat).

Per celebrar aquesta gran fantasmada de l’Esperit Sant, un poema de W. H. Auden sobre la mania del dualisme i les putades que l’obsessió per les dicotomies pot arribar a comportar.

No, Plato, No

I can’t imagine anything
that I would less like to be
than a disincarnate Spirit,
unable to chew or sip
or make contact with surfaces
or breathe the scents of summer
or comprehend speech and music
or gaze at what lies beyond.
No, God has placed me exactly
where I’d have chosen to be:
the sub-lunar world is such fun,
where Man is male or female
and gives Proper Names to all things.

I can, however, conceive
that the organs Nature gave Me,
my ductless glands, for instance,
slaving twenty-four hours a day
with no show of resentment
to gratify Me, their Master,
and keep Me in decent shape
(not that I give them their orders,
I wouldn’t know what to yell),
dream of another existence
than that they have known so far:
yes, it well could be that my Flesh
is praying for ‘Him’ to die,
so setting Her free to become
irresponsible Matter.

Pels que encara no hem rebut la gràcia de la penetració poliglotificadora i anem fem l’animal pel món sublunar, el diccionari bilingüe és un bon amic (a casa meva té un altar).

Anuncis

5 responses to “No volieu Pasqua? Dues tasses

  1. Tomàs 13/06/2011 a les 1:34 pm

    Sembla un altra d’aquelles festivitats ancestrals de la primavera que l’església ha arrabassat amb aquell ànim seu de fer-se tot seu. D’esborrar tot el passat, tot allò de fora de l’església o no existeix o és maligne.

    En un país que es diu laic, costa entendre que passats tants anys, el tema de les festivitats encara estiguin, en bona part, dominats per les festivitats inventades per l’església.

    • Lo rat 13/06/2011 a les 6:33 pm

      Sí que sembla que a l’Església li agradi empassar-se tradicions per digerir-les i servir-nos-les pastadetes a la seva manera. Encara sort, però, que els posa noms divertits.

  2. llulladdicte sofridor 15/06/2011 a les 8:33 pm

    Doncs a mi el que realment m’agrada de la pentecosta és l’ou com balla de la Catedral de Barcelona. Per més que m’hi escarrasso no aconsegueixo de veure-hi la relació amb el do de llengües. L’ou només cal que sigui buit i que a sota hi hagi un rajolinet que el vagi tirant cap amunt. Ara mateix el proclamo símbol de l’antimiracle: sembla raret que s’aguanti però tots sabem com s’ho fa. Res d’Esperit Sant. Em pregunto, però, a quina escola de capellanots va anar de petit lo ratet perquè li facin tanta picor la Santa Mare Església i les seves expansions festives.

    • Lo rat 16/06/2011 a les 3:58 pm

      L’ou com balla és certament fascinant. És un joc de mans que em sembla molt adequat que vulgui proclamar un símbol antimiraculós.
      No és ben bé picor el que em provoca l’Església catòlica, és més aviat curiositat, perquè precisament no vaig anar a cap escola religiosa. Ara, els apunts, inexplicablement, se’m tornen una mica anticlericals. Misteri.

      • llulladdicte sofridor 24/06/2011 a les 1:54 pm

        Ho sento, l’altre dia vaig confondre la pasqua granada amb el corpus christi i vaig canviar de data la ballada de l’ou. Imperdonable, però la culpa és del calendari que fa coincidir les coses la mateixa setmana. Essencialment, com ha copsat lo rat, res no canvia de la reflexió sobre l’antimiraculositat de l’ou com balla. Perquè també serveix per reflexionar sobre la transubtanciació és a dir, com va observar un amic meu, la transformació dels hidrats de carbó en proteïna superior.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: