El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Lliçó

L’altre dia vaig assistir a una mena d’epifania sense pinyol, o potser era una revelació velada d’aquestes que diverteixen el rei universal de la instantània. En tot cas, l’esdeveniment exhalava tanta transcendència que té tots els números d’arribar a ser l’oportunitat de desvetllament espiritual salvífic més injustament menystinguda de la història; va anar així:

El nen de cinc anys, dret a tres centímetres de la nena d’un any i mig, s’arromanga la samarreta fins al coll. La nena, decidida i molt seriosa, li assenyala el melic amb el dit índex. El nen reacciona immediatament, amb el mateix posat solemne d’ella, assenyalant-se el mugró dret amb l’índex de la mà esquerra.

Riguint-se vostès del koan més excels del mestre zen més sapientíssim. I és que no hi ha res com l’slapstic infantil per veure la llum de la veritat més vertadera de totes.

Advertisements

2 responses to “Lliçó

  1. Tomàs 13/06/2011 a les 1:45 pm

    He comentat abans l’altra post, el de la segona Pasqua. Al trobar-me ara amb aquest, et trobo molt imbuït d’esperit religiós, espiritual, transcendent: religió, sensacions salvífiques, zen, aprenentatge…

    Potser, al final, l’acte espontani de dos nens dona més respostes que llargues diatribes de mestre mil•lenaris.

    • Lo rat 13/06/2011 a les 7:03 pm

      És que el misteri trobo que tan aviat repel·leix com fascina. Deu ser cosa de saber triar un bon director de màrqueting, com els nens mistèrics del diàleg mut.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: