El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

La mare natura és corporativista

En general estem mal dissenyats, això salta a la vista. Per celebrar-ho, els creients es caguen en Déu i els infidels, en la mare natura. Ara, hi ha una meitat de la humanitat més mal fotuda que l’altra (fotuda més a fons, s’entén).

Serpetes jugant a metges abans que Tirèsias les separi amb el bastó. Foto de Mircea Nita.


El plaer, per exemple, és patrimoni pràcticament exclusiu de les dones; en aquest afer no hi ha res a pelar. D’ençà que Tirèsias va trair els homes (amb set anys sent dona ja veieu què s’aprèn), és oficial: la meitat pringada de la humanitat, pel que fa a la intensitat del gustet, perdem 1/10 a 9/10. I és que es veia a venir que, en un món en plena efervescència productora de mites fets per durar, tant marejar serpetes mentre carden i xivar-se a Zeus de la superioritat del plaer femení havia de portar el futur endeví (ja em direu quina merda de premi de consolació) pel camí de l’amargura.

Tirèsias intentant ficar el dit a l'ull a Odisseu. De Johann Heinrich Füssli.


Que Hera, famosa per la seva mala llet, el deixés cec perquè l’havia contradit en revelar el secret més ben guardat de les dones demostra que Tirèsias, ja d’entrada, de vista, en tenia més aviat poca; trobo, doncs, que encara és poc càstig per la vergonya que ens ha fet passar tots aquests segles. I és que les coses que fem veure que cal dissimular no sempre coincideixen amb les que volem dissimular de debò.
Queda clar, doncs, que un dels motius que imperi el patriarcat és l’enveja, per més que ens agradi riure’ns de les feminhistèriques que ho proclamen a crits. L’alimenta alguna cosa més, però, aquesta enveja? Hi ha cap altra cosa, a més del plaer, en què les dones ens guanyin de pallissa, així, per defecte de fàbrica? Perquè potser si, pel que fa al dolor, les dones també ens superessin, la cosa quedaria més equilibrada i els homes ens podríem sentir venjats.
No us desanimeu, lectors mascles, però us he d’anunciar que resulta que no. Resulta que els homes patim més que les dones i l’enveja verra que fa del nostre un món de merda està més que justificada. La prova? L’ecografia de bufeta que em van fer ahir.
Sense necessitat de fer el Tirèsias, jugant una mica a sant Tomàs n’hi ha prou per adonar-se’n: les dones estan dissenyades per aguantar atrocitats com ara les mamografies (l’art de premsar ara una teta, ara l’altra, entre les planxes gèlides d’una mena de sanvitxera gegant), superar el dolor i sobreviure. En canvi, els homes (jo, en concret), tenim tots els números per morir d’un dolor atroç amb la bufeta rebentada, sigui per educació com Tycho Brahe o per una innocent ecografia d’una bufeta tan plena que sembla un prenyo com –per ben poc no li va passar a– un servidor.
La fabricació de mites ha passat a la història, en sóc conscient, i les llegendes urbanes, sense aquell glamour que dóna el temps, no fan ben bé el mateix efecte. No hi ha remei, doncs, mascle lector, semblant meu, i germà!, haurem de continuar patint (i com!) en silenci, i deixar que la farsa del sexe fort i el sexe dèbil continuï tergiversant els termes reals de la nostra guerra de sexes de cada dia.

Anuncis

2 responses to “La mare natura és corporativista

  1. Lola 18/05/2011 a les 2:44 pm

    Em pregunto perquè unes serpentoles cardant i no uns llargandaixos o unes mosques o uns caragols o llimacs (que encara fan més fàstic) són el referent de l’acte cardatori. I mira que costa de veure amb tants de retorçaments qui és el nen i qui és la nena! Sembla que se la passin igual de bé.
    M’he perdut, però, en la pressió exercida en una bufeta massa plena en relació a l’anatomia dels dos sexes. Vols dir que una senyora si s’aguanta tant com en Tycho Brahe no acaba tan malament com ell? O és que no ens podem aguantar tant com els homes i fem com la meva gossa abans de l’any que la deixava anar allà on li venia? Serà la cosa pendolant exclusiva dels senyors una aixeta de pas? Heus ací un nou tema de reflexió. I una important funció de la cosa pendolant, si fos com dic, però amb efectes secundaris perillosos.

    • Lo rat 18/05/2011 a les 4:18 pm

      Gràcies per fer-me notar que l’apunt és una mica confús. Té tota la raó; és que només de pensar en l’experiència em poso nerviós. Em sembla que el que volia dir és que els homes tenim el llindar del dolor més avall que les dones, que patim més amb menys, vaja.
      Crec que si al Brahe l’acompanyava la seva senyora i també es va aguantar la pixera una pila d’hores, ella segur que va patir menys i va sobreviure. Desconec la capacitat de les bufetes de mascles i femelles, però estic segur que el dolor excessiu desespera tant que precipita la mort (això ho vaig entendre estirat mentre em premien la bufeta amb poc carinyo).
      Pel que fa a la funció d’aixeta de pas, diria que l’encerta del tot.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: