El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Ai’s cremma!

Avui m’he topat un antic professor d’anglès d’EGB i, sense voler, l’he escandalitzat. Com que m’estava menjant un gelat i tenia el sol de cara, abans no l’he reconegut, me l’he quedat mirant fixament una bona estona mentre llepava –d’una manera que després he entès que per a ell era de porc pervertit– la bola de vainilla. Ni un “apa siau” ni un trist gest amb el cap; escarmentat com deu haver quedat del seu fracàs com a “educador en valors” (sí, la meva escola era d’aquestes) ha fotut el camp a tota velocitat.
Un bon antídot contra la vergonya? Recordar que era un professor d’anglès patètic. No com en Roberto Benigni, un geni de la pedagogia progressista (quan encara no ficava nens en camps de concentració).

Anuncis

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: