El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Toca’m els ouets

Fan rabieta els diminutius, eh? Però per què? Com és que tres dels quatre lectors d’aquest blog m’han expressat l’opinió que els mereix el nom que li he triat escopint-me a la cara? D’on ens ve la ganyota de fàstic quan, des de l’altre banda del telèfon, el nostre interlocutor ens respon «un segundet, sisplau»? És instintiu que, ja des de petits, la sola paraula petonet –se’ns demanés de fer-lo a la tieta simpàtica, a la senyoreta tia bona, a l’amigueta riallera o al pare noel de barba toveta– ens fes venir nàusees?
Aventuro una explicació: l’excés d’amor oral és nociu perquè és antinatural. Una de les múltiples putades que la mare natura ens ha fet –amb clara vocació pedagògica– a l’hora de dissenyar l’evolució humana és anar minvant-nos la capacitat de demostrar afecte. Les abraçades encarcarades, les encaixades escruixidores, els petons bruscos i el cardar mecànic, tot proves indubtables de fins a quin punt ens hem allunyat de les reconfortants i felices magrejades dels nostres cosins primats.
Però, com és ben sabut, la mare natura ens fa la traveta perquè es diverteix veient què ens inventem per no acabar-nos extingint. En aquest cas, davant la perspectiva de morir-nos tots de fàstic mentre ens la pelem cadascú a casa seva, l’espècie humana s’ha empescat una de les solucions compensatòries que més fa petar de riure la mare natura: l’amor oral, altrament dit diminutiu (incompatible amb el sexe oral, doncs, per allò de la dificultat de parlar amb la boca plena). I en els temps líquids actuals, plens d’incertesa, desesperança i mala hòstia, fer-ne un ús abusiu i indiscriminat és inevitable. No et tocaria ni boig, però et convido a fer una volteta i elogio les teves calcetes.
Ara bé, un cop reconeguda la meva feblesa –tots som fills del nostre temps, bla, bla– anuncio que no penso canviar el nom del blog. Serveixi aquest gest d’inconseqüència flagrant com a homenatge a la patetiqueta condició humana.

Anuncis

3 responses to “Toca’m els ouets

  1. Lola 08/05/2011 a les 3:58 pm

    tempets liquidets sí que són diminutius lletjos però estoneta i ratet, no. Suposant que el diminutiu fos pecat, ho compensaria el fet ser també uns gloriosos sinònims diglòssics.

  2. Tomàs 09/05/2011 a les 8:26 pm

    Està bé això de les compensacions que trobes que la natura ens aporta. I això que la maltractem tot el que sabem i més!

    Pel que fa als diminutius, he de dir que de vegades algun se m’escapa i els del meu voltant em fan conya.

    Pel que fa al nom del bloc, penso que fotis el que vulguis, si tu et trobes còmode amb el nom, doncs endavant.

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: