El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Teràpia natural anticafeïna

Tenir insomni és una putada. Bàsicament, perquè et fa marxar la son però no el cansament. Per mantenir-te eixerit prens cafè, però ja hi som (o potser ja hi érem), això et fa entrar de cap en un cercle viciós: n’acabes prenent tant que ja no saps si és l’insomni o el cafè que et desvetlla. Però aquest matí la mare natura m’ha fet un regal que trencarà el cercle. L’abril passat me’n va fer un també, però el d’enguany, per acumulació, estic segur que serà un substitut molt més eficaç de la cafeïna.
En primer lloc, estic content perquè m’ha retornat la meva vella amiga, l’aranya del bany. Com l’he trobada a faltar, tot l’hivern, aquella boleta amb vuit extremitats allargassades tocadores d’arpa que em va contemplar, tot l’estiu passat, en un escorç maternal des d’algun racó del bany mentre jo contemplava la tassa procurant, per pudor, que les nostres mirades no es creuessin! Però la felicitat ha estat gairebé completa quan he comprovat que, aquest any, la mare natura m’ha proporcionat, ben distribuïdes en habitacions diferents, dues aranyes més!

aranyeta

L'aranya de jardí de la meva mare. Més glamurosa que els meus tres carinyos? potser sí, però les meves són més recatades i no van ensenyant el cul.


La que em fa més companyia i angúnia desvetlladora (que és del que es tracta) és la de l’estudi. És d’un ros brut que enamora i s’embolcalla la carona amb les potetes amb una timidesa virginal que fa venir esgarrifances. Ara, el joc que més ens agrada és el de fer veure que s’està quieteta en una cantonada del sostre (ella) i, al cap d’una estona, desaparèixer-ne de sobte perquè la busqui frenèticament amb la mirada, per allunyar el pensament que se’m pugui estar escolant sigilosament coll de la camisa avall penjada d’un fil rotllo missió impossible.
No sé si les aranyes són de les cuques oficialment repugnants, d’aquelles que estan inscrites en el grup de les al·lucinacions (universals ?) que pateix tot bon practicant de delirium tremens. El fet, però, és que ara, per exemple, que l’he perduda de vista, em sembla que estic batent el rècord de teclejar histèricament de pressa amb els ulls fora de les conques de tant giravoltar.
El meu agraïment a la mare natura, doncs, per aquesta meravellosa teràpia alternativa que em curarà de l’addicció al cafè i me’n procurarà una als ansiolítics. Ara que deixaré el cafè per sempre només m’inquieta pensar si amb tant dormir de nits un dia no em despertaré immobilitzat dins d’un capoll sedós i amb vint-i-quatre potes d’aranya palpant-me les galtes per veure si estic prou tendret. Ah! aquesta idea ja m’ha estalviat quatre cafeteres. Gràcies mare natura!

Anuncis

One response to “Teràpia natural anticafeïna

  1. Pingback: La força bruta de la brigada de neteja « El fem fatal

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: