El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Fem-nos la Pasqua dolçament

Fer la Pasqua de debò, acatant el sentit religiós de l’assumpte, que comportava emprenyar els fidels (és a dir, per defecte, tot quisqui) durant unes 7 setmanes, ja ha passat a la història. I és una llàstima. Avui dia, que tothom conegui, només hi ha els bunyols de quaresma, la mona i potser de lluny identifiquem vagament els espantalls carregats de llacets i dolços que avui porten els nens com a palmes o palmons. I és una llàstima perquè, com denuncia Narcís Comadira en un article a l’Ara,  i que, curiosament, porta per títol «Diumenge de Pasqua» (no farem cap acudit sobre fer pasqua abans de rams), «sense aquesta fe cultural [en la resurrecció de Crist i tota la mandanga] no podem entendre gairebé res de l’art d’Occident». I té més raó que un sant.

Magdalena de la resurrecció

Un parell de magdalenes de la resurrecció. Les he fet de pressa; queden millor si la pota del pollet no sobresurt, que es torra massa. El fotògraf és el Mark Fickett.

Atès que tornar enrere costa, que quan fa sol mortificar-se gaire fa mandra i que, avui, les tradicions que no vagin embolcallades amb una bona campanya de màrqueting no ens fan ni fred ni calor, proposo jugar-nos-ho tot a la carta de la pastisseria. Aquest sector cultural tan injustament infravalorat és l’únic que ha demostrat, a còpia de tortells, coques, mones i bunyols, que sap conservar (amb productes químics, sí, però què ens fiquem a la boca que no ho sigui?) les tradicions. Fins i tot ajuda a enfortir les tradicions inventades més recentment, com ara el Sant Jordi, amb el sospitosament fluorescent pa d’idem, que enguany fa companyia al Bob Esponja de xocolata blanca amb pollets.
En concret, l’acció de terrorisme simbòlic que proposo és que els pastissers no es limitin als ous i les carallades d’actualitat de les mones. Per anar bé, hi hauria d’haver un dolç o més per cada coseta santa de la setmana santa: corones d’espines, llances, claus i, sobretot, creus, amb cristo o sense, de xocolata; pastissos en forma de casc de legionari romà amb cromos per poder-los col·leccionar com l’Obèlix; galetes amb ferida oberta de regalim de melmelada de maduixa; magdalenes de resurrecció amb un pollet viu dins (la gràcia és no decapitar-lo a la primera mossegada); ciris pasquals de brioix inflamable (cal no haver menjat res amb all de segon plat); etc.
La llista queda oberta, tot suggeriment salvador de tradicions serà benvingut.

Advertisements

2 responses to “Fem-nos la Pasqua dolçament

  1. Pingback: No volies Pasqua? Dues tasses | L'estoneta del ratet

  2. Pingback: No volien Pasqua? Dues tasses « L'estoneta del ratet

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: