El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Tan tric

Ai!

Avui m’he assabentat de per què és important fer la cosa aquesta que anomenen madurar. Resulta que “l’ésser sensible és com un nen petit i ha de beure llet fins que no estigui a punt per prendre carn sòlida”. Diuen que això és el que va respondre una tal Marie-Claude Quintelpreaux a un tal Harry Mathews quan aquest li va pregar que consumessin d’una vegada després d’estar-se hores i hores agenollats l’un davant de l’altra, ell amb una erecció de cavall i ella entomant-la-hi al melic, tot dient om.

Anuncis

One response to “Tan tric

  1. Lola 05/04/2011 a les 12:14 pm

    doncs a mi em fa pensar en Tristany, el de la Isolda, que quan volia anar d’incògnit es feia dir Tantris i ningú, però ningú, no hi queia (o cabia, que és diu a Olot).

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: