El fem fatal

Microcontes, macropersonatges i, a estones, ratets

Liquidació

—Vet aquí un gat, vet aquí un gos, i aquest conte ja s’ha fos. Vet aquí un gos, vet aquí un gat, i aquest conte ja s’ha… —va dir l’avi elevant el to del «s’ha» i mirant, a través dels vidres gruixuts de les ulleres, un nas i uns ulls entretancats que sobresortien del llençol.

Però el nen va aclucar una mica més els ulls, es va escurar la gola mentre entreobria els llavis i, llavors, va tancar la boca sense haver dit res. L’avi també es va escurar la gola, potser per encoratjar el nen a parlar o potser per un d’aquells mimetismes típics de quan estem cansats. El nen, immòbil, va mantenir la mirada fixa en les ninetes que s’entreveien darrere de les diverses capes de ditades que cobrien bona part de la superfície de les ulleres del vell.

—Com són els contes líquids, avi? Taquen? —va preguntar finalment.

Per sort, però, tant la parella de gossos com la de gats estaven formades per dos mascles i dues femelles, respectivament. Altrament a hores d’ara, calcula l’avi, el xivarri que farien les quatre generacions de gats i gossos no deixaria sentir el conte que –hi ha persones que no abandonen mai la tossuderia infantil– encara no s’ha acabat.

Advertisements

Comentreu, com si fóssiu a casa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: